La moda ganguro és un tipus de vestimenta i maquillatge alternatius que es va fer molt popular entre les joves japoneses entorn de l'any 2000 i que encara es manté viva. Els districtes de Shibuya i Ikebukuro a Tokyo són el centre de la moda ganguro.

La moda ganguro és bàsicament una combinació d'un bronzejat molt fosc amb els cabells tenyits de ros, taronja, platejat o gris. S'usa tinta negra com delineador i ombra d'ulls, i llapis de llavis blanc. Sovint s'afegeixen pestanyes postisses i pols de perla. Altres elements típics són la roba molt acolorida, pareos, faldilles i moltes polseres, anells i collarets.

El bronzejat molt fosc entra en conflicte directe amb l'ideal tradicional japonès de la bellesa femenina. A causa d'això i l'ús intensiu de l'argot, un sentit de la moda no convencional i una sensació de manca d'higiene, les noies ganguro gairebé sempre són retratades negativament pels mitjans japonesos.
La cultura ganguro també té la seva pròpia dansa, anomenada Para Para, en la qual es fan de certs passos en forma sincronitzada, acompanyada de música eurobeat.

Actualment a la moda ganguro es la flama de la vella escola, el nou estil és menys marcat i el bronzejat menys fosc, el maquillatge més natural, cabell castany llarg i llis o arrissat. Actualment això inclou a les faldilles, mitges i mitjons i armilles.

Yamanba és un nou terme utilitzat per descriure als practicants de la moda ganguro d'una manera extrema. L'estil yamanba es basa en un bronzejat encara més fosc, l'ús de llapis de llavis blanc, ombres d'ulls i petites enganxines de colors pastís o amb brillantor metàl lic sota els ulls, lents de contacte i colors fluorescents en la foscor.

L'equivalent masculí de la noia yamanba es diu sentaagai (noi del carrer principal), en referència a un carrer comercial prop de l'estació de Shibuya aTokyo , on les noies yamanba i els nois sentaagai van de compres.

Revistes de moda com Egg i Kawaii han tingut una influència directa en l'estil ganguro.