Osorezan és considerat l'entrada a l'infern segons les llegendes japoneses. És un volcà actiu a la prefectura d'Aomori (al nord de Honshu), amb un paisatge al voltant cremat, estèril. Osorezan es troba a la vora d'un llac verinós, fa olor de sofre i pateix uns hiverns molt freds. No obstant això, és molt visitat.

Segons la creença budista japonesa, quan morim hem de creuar el riu Sanzu per entrar en l'altra vida. Aquest pas al més enllà és l'estret rierol que condueix del Osorezan al llac Usori. Hi ha 3 passos sobre el riu. Si has viscut una bona vida pots prendre un pont. Si has viscut una vida mediocre, pots creuar en un gual poc profund. Si has viscut una mala vida has de caminar a través de les aigües del riu plenes de dimonis i terrors innombrables.

Un dimoni femení i un altre masculí es troben a la vora del riu. El dimoni femení (Datsueba) treu la roba dels morts. El dimoni masculí (Keneo) pesa la roba a les branques per jutjar el seu karma. La gran majoria dels funerals budistes japonesos són cerimònies que s'adhereixen a aquesta creença. Per exemple, es creu que els difunts fan la travessia 7 dies després de la seva mort, així que una cerimònia especial es realitza normalment en aquest dia per pregar per un encreuament reeixit.

Bodaiji és l'únic temple i l'atracció principal als peus de Osorezan. Està construït al voltant de les piscines d'aigua sulfúrica bombollejant i calenta. El temple permet als visitants a utilitzar el seu onsen. També és possible caminar per senders erms fins al Osorezan o al voltant del llac Usore. Evita les aigües del llac, són verinoses.

Tradicionalment, una dona xaman cega coneguda com Itako practicava a la zona. Afirmaven ser capaços de comunicar-se amb els morts. En el passat, les itako es comptaven per centenars. Avui dia han disminuït el seu nombre. Les autoritats locals les consideren com un frau. Fins i tot el temple manté les distàncies, dient que toleren les itako però no s'associen amb elles. La millor manera de conèixer les itako és durant el festival anual de Bodaiji (del 22 al 24 de juliol, Osorezan Taisai festival). És poc probable que una itako parli anglès. Les poques itako que queden tenen la majoria més de 80 anys d'edat.

Es diu que els nens i els no nascuts que moren abans que els seus pares creuen el riu construint ponts amb còdols. També es diu que els dimonis interrompen aquest procés de forma regular. Per això es troben molts jiso col · locats a la zona, per ajudar els nens que han de fer la travessa. Els jiso són els protectors tradicionals dels nens al Japó.

Com és d'esperar, l'entrada a l'altra vida es troba en un lloc desolat i remot. De fet, Osorezan és un dels llocs més remots al Japó. Es troba al centre de la península en forma de destral (Shimokita) en l'extrem nord de Honshu (l'illa principal del Japó). La ciutat més propera és Mutsu, a la prefectura d'Aomori. La majoria dels visitants de la península de Shimokita lloguen un cotxe des d'allà. Els poc freqüents autobusos són també una opció (4 vegades al dia per Osorezan en temporada alta). Mutsu és a 5 hores amb tren de Tokyo, té alguns restaurants i onsen.