Guia

Gran part de l'àrea muntanyosa de Nikko és àrea protegida, i forma part del Parc Nacional de Nikko (en anglès). L'actual Nikko (mapa) és el resultat de la unió de les ciutats d'Imaichi, l'antiga Nikko, Fujihara, Ashio i Kuriyama.
Des de que Nikko fora fundada pel gran sacerdote Shodo a finals del sigle VIII, la muntanya de Nikko había estat adorada com un lloc sagrat. Un cop que el santuari de Toshogu fou construït com a mausoleu del Shogun Tokugawa Ieyasu a principis del siglo XVII, l'antigua ciutat d'Imaichi va prosperar com ciutat de postes al punt d'intersecció de les carreteres de Nikko, Kaido i Aizu-Nishi, mentre que l'antigua Nikko va florir com el monzenmachi o santuari i la ciutat del temple de Nisha Ichiji (que vol dir "dos santuaris i un temple"; es refereix al santuari Toshogu, al santuari de Futarasan Jinja i al temple Rinnoji, que són Patrimoni de la Humanitat). Per altra banda, la ciutat vella de Fujihara, on les fonts termals del Kinugawa-Onsen (en anglès) van ser descobertes a finales del siglo XVII, seguides per les fonts del Kawaji-Onsen a principis del sigle XVIII, es va desenvolupar com una dels principals centres termals del Japó.

La ciutat d'Ashio, també fundada pel gran sacerdote Shodo, és on es sitúa el temple principal de la secta religiosa coneguda com la fe Koshinko. Després del descobriment de vetes de coure a principis del sigle XVII, Ashio va prosperar com la mina de coure més important del Japó, i ha contribuït en gran mesura a la modernització de Japó.

Pel que fa a l'antic poble de Kuriyama, es diu que els seus orígens es troben en lassentament constrït per guerrers Heike fugits, i encara queden arbres de cedre coneguts com Heike-sugi i llocs històrics com Heike-Zuka (túmuls funeraris de guerrers Heike). Kuriyama també ha prosperat com un complex termal amb les aigües termals de Yunishigawa i Oku-Kinu.