Guia

Sapporo és la capital de Hokkaido i la seva ciutat principal. Sapporo és sorprenentment verda, és una ciutat moderna i dinàmica, agradable i cosmopolita en la seva qualitat de principal centre de comunicacions de l'illa. Sapporo va ser dissenyada i construïda en l'últim terç del s. XIX amb forma de tauler d'escacs; amb àmplies avingudes i parcs no és l'exòtica i tradicional ciutat que caldria esperar al Japó. Per aquesta raó no té llocs històrics anteriors a la Restauració Meiji. D'altra banda es pot caminar sense haver d'obrir-se pas a empentes com en altres llocs del Japó.
Agradable i cosmopolita, a Sapporo val la pena fer una parada. Travessada d'este a oest pel Parc d'Odori-koen (en anglès), que discorre pel centre de la ciutat amb una sèrie de jardins, arbres, monuments i fonts. Podem visitar els Jardins Botànics de Shokubutsu-en (varietat en flors, sobre tot alpines, i de plantes y arbres tant locals com de la resta del món) són un encantador oasi de verdor creat el 1884, i inclouen el Museu Ainu (en anglès), que exposa art i artesania dels ainu. El símbol de Sapporo, la seva famosa Torre del Rellotge (en anglès), és el lloc més fotografiat de la ciutat. Aquest edifici de fusta té l'aspecte d'una escola de Nova Anglaterra, i s'alça empetitida entre els blocs de formigó a uns 400 m al sud de l'estació. L'últim és el Sapporo Factory (en anglès), un complex comercial molt nou i d'oci amb arbres, rierols i una vella fàbrica de cervesa de maó vermell, així com d'altres edificis, tots a l'interior d'un espai cobert pel sostre de vidre més gran de tot Japó.

Asahikawa (en anglès) és la segona ciutat de Hokkaido i el principal accés al Parc Nacional de Daisetsuzan (en anglès). Els principals actractius turístics d'Asahikawa són l'Ainu Kinenkan y el Festival de la Neu que es celebra al febrer. El Parc Nacional de Daisetsuzan és el parc nacional més gran de tot Japó, i inclou diverses cadenes muntanyoses, volcans, onsen i llacs. Centre geogràfic de Hokkaido, Daisetsuzan, que significa "grans muntanyes nevades", és l'essència del Hokkaido agrest i salvatge: grans planures, impressionants muntanyes que s'aixequen davant els nostres ulls, gorges amagades, cascades, flors silvestres, boscos, camins per fer excursions i, per descomptat, onsen. El nom de Daisetsuzan fa referència als cinc cims principals del parc, que arriben a una mitjana propera als 2.000 metres d'altitud. La seva presència domina tota la regió i desafia l'entrada dels homes al parc. A la zona oest del parc, els pobles balneari de l'onsen Asahi-dake (en anglès) i de l'onsen Shirogane són centres d'excursiones a l'estiu i estacions d'esquí a l'hivern. Les Gorges de Sounkyo (en anglès) amb el seu intens colorit i belles cascades, algunes amb caigudes de fins a 150 metros (sobre tot les situades sobre els cingles Obako i Kobako) són una excel·lente zona per al senderisme. Al sud d'Asahi-dake està l'altre congost del parc, Temin-kyo. A uns 50 km al sudest d'Asahikawa hi trobem Furano (en anglès), una zona important pels esports d'hivern, paisatges i agricultura. S'ha fet molt popular entre els japonesos pels seus vasts camps de lavanda.

Abashiri és a la desembocadura de l'Abashiri-Gawa, al mar d'Okhotsk. És un port dedicat a la indústria de la pesca de la truita i el salmó. De decembre a març el port roman tancat perqué la badia s'omple de blocs de gel flotant. Abashiri és sobre tot la porta d'entrada al Parc Nacional de Shiretoko, les úniques terres veritablement salvatges del Japó. Shriretoko ocupa els darrers 50 km d'una escarpada península que s'estén uns 70 km i que assenyala com un dit cap el mar d'Okhotsk, i inclou cims i vessants molt boscosos. El nom de Shiretoko significa "fi del món" (finisterre). Guineus, cabirols i óssos vaguen pels últims 40 km de la península. Al Parc Nacional de Shiretoko no venen sinó els més intrèpids entre els turistes japonesos. Una barreja de carreteres difícils, condicions climatològiques imprevisibles i la població d'óssos frena als excursionistes menys avesats. Per aquest motiu, Shiretoko és el més interessant de tots els parcs nacionals del Japó. La zona s'explora a peu o en vaixell des d'Utoro (un viatge de tres a quatre hores al voltant del cap). A uns 10 km al nordest d'Utoro es troba un dels punts d'interès del Parc, els bells "Cinc Llacs de Shiretoko", on unes passeres de fusta envolten masses d'aigua en boscos verges creuats per senders. Uns 10 km més lluny està Kamuiwakka-notaki, una zona onsen caracteritzada per un riu que ofereix la novedosa experiència de banyar-se en cascades i salts d'aigua calenta.

Al sudoest de la península de Shiretoko, cap el centre de la zona oriental de l'illa de Hokkaido, s'estén el Parc Nacional d'Akan (en anglès), una idílica reserva d'espesos boscos, llacs transparents i muntanyes volcàniques. La població d'Abashiri al nord és el millor punt d'accés al parc. El parc inclou 3 llacs principals: Akan (en anglès), Mashu (en anglès) y Kussharo (en anglès). Esquitxat d'illetes i envoltat de boscos, el llac Akan és famós per les curioses plantes en forma de bola anomenades "marimo" que creixen a les seves aigües. A Akan hi ha nombrosos balnearis, sobre tot a Akan-Kohan, a la ribera sud. És una bona base des de la que pujar als 1.371 metres de l'O-akan-dahe. El llac Mashu ocupa una caldera envoltada d'escarpats precipicis. Les aigües pures del llac, a més d'intensament blaves en un día clar, són totalment transparents, permetent la visibilitat fins a una profunditat de 35 metres. Una bona excursió és pujar a l'Io-zan (muntanya sulfurosa), que, amb només 512 metres d'altitud, en termes geotèrmics supera tot el conegut; el seu fascinant i esglaiador paisatge és viu a través dels pous bombollejants i surtidors de vapor sulfurós. El Llac Kussharo, el més gran de Hokkaido, té una circunferència de 57 km i és molt visitat pels banyistes a l'estiu. En una platja de la riba est del Sunayu Onsen les altes temperatures de l'aigua subterrània arriben fins i tot a escalfar la sorra.

Kushiro es troba al sud del Parc Nacional d'Akan. El seu principal atractiu és el Parc Nacional de Kushiro-Shitsugen (en anglès), les zones humides més grans del Japó (200 km2) i reserva d'aus. És l'hàbitat hivernal de l'amenaçada grua japonesa, símbol de longevitat i felicitat. Un tren panoràmic de fusta recorre el parc.

A l'oest de Sapporo es troba la Shakotan Kanto (en anglès) i les seves roques de formes misterioses que sorgeixen com ullals de la immensitat blava del Nihon-kai. La península és perfecta per recòrrer en cotxe els seus penya-segats, i, en zones menys escarpades, per baixar fins a la vora del mar. De camí es pot fer una parada a la ciutat portuària d'Otaru. Cap a l'interior, la zona de vacances de Niseko té agradables xalets i rústiques fonts termals a l'aire lliure, en què els amants de la natura descansen i recarreguen les piles mentre passen uns dies esquiant, caminant o passejant en barca. Otaru és famosa pels seus canals i antics edificis d'estil occidental, una encantadora y romàntica ciutat portuària. Otaru s'ha guanyat el sobrenom de "la Venècia del Japó".

Aquest parc (en anglès), situat aprop de Sapporo, combina alguns dels escenaris més bells de Hokkaido amb les aigües termals, cosa que el converteix en una de les destinacions més populars de l'illa. Rep el seu nom dels llacs Toya, al sudoest, i Shikotsu (en anglès) a l'est, que són els seus principals punts d'interès. El llac sense gel més septentrional de Hokkaido és l'escènic Shikotsu, envoltat de muntanyes volcàniques. Encara que a l'estiu és un paradís pels senderistes, muntanyencs i amants de la natura, entre els pescadors és popular durant tot l'any. Aquest llac ocupa una caldera volcànica de 77 km2. S'hi arriba per Shikotsu Kohan, una població que s'estén pels boscos de la riba oriental del llac. Fins i tot els onsen segueixen sent rústics amb l'èmfasi posat en els rotenburo (banys a l'aire lliure).

Toya, el més petit i més popular dels dos llacs del parc, compta amb una illa central on hi viu el popular cèrvol d'Ezo (abans Hokkaido era anomenada Ezo). A més compta amb abundants fonts d'aigües termals a les seves ribes. El llac Toya atrau als entusiastes de l'onsen durant tot l'any. Al sud es troba el Mont Usu (en anglès), un volcà actiu, imprescindible pels aficionats al vulcanisme. L'onsen Toyako és famós per les seves aigües medicinals, peró el principal atractiu geològic és el Showashinzan, que significa "nova muntanya de l'era Showa", el volcà més nou de Japó, que va sorgir el 1943 davant la sorpresa de tot. En el transcurs de dos anys va seguir creixent de forma constant fins arribar a la seva actual altitud de 400 metres.

Prop de la riba sud del parc està Noboribetsu-onsen, que presumeix de tenir els manantials d'aigua calenta més cabalosos de Japó. Aquest és el poble balneari més famós de Hokkaido, potser fins i tot de tot Japó. Es diu que són bombats cada hora uns 130.000 litres d'aigua termal, la qual cosa el converteix en el balneari d'aigües termals més gran d'Àsia. Es diu que els seus 11 tipus diferents d'aigües curen malaties com el reumatisme o la diabetis.

Noboribetsu Onsen és un típic poble turístic. Hi ha un rierol que passa per ell, el seu carrer major està empedrat i a l'hivern es veuen sortir els vapors infernals de totes les reixetes dels carrers. A més, i molt important, els edificis no amaguen la presència de les muntanyes. La majoria d'hotels compten amb els seus propis banys termals i els més grans són els de Dai-chi Takimoto-kan.

Jigokudani, o Vall de l'Infern, és un cràter volcànic que sembla una vall amb perfil en forma d'arc. De milers de forats surt l'aigua bullint amb un so que alguns identifiquen amb els batecs del centre de la terra. Mentre que les fonts termals de la resta del Japó s'utilitzaven per desfer-se dels missioners extrangers més exaltats durant periodes de xenofòbia, les bullents aigües de Jigokudani van ser el lloc preferit dels suïcides.

Situat a l'oest de Hokkaido, al nord de Hakodate. El presideix el Mont Komagatake (1.133 metres), un volcà conegut per la bellesa dels seus pics escarpats i suaus pendents, que a l'estiu apareixen recobertes de flors alpines. Aquí els senderistes i muntanyencs es veuen recompensats per unes estupendes vistes al sud de la muntanya sobre els llacs bessons d'Onuma, que dóna nom al parc, i Konuma. Ambdós són dos llocs de bellesa sense parangó. Onuma, en les aigües del qual es reflecteix el Komaga-take, està esquitxat d'illots arbrats a la tardor adquireixen un bell colorit. El llac Konuma-ko no resulta menys bonic; els cèrvols d'Ezo vaguen pel seu perímetre i les tres illes que conté són l'hàbitat hivernal de cignes salvatges.

Al sudoest del parc, prop del lloc on la península s'uneix a Honshu a través del túnel de Seikan es troba Matsumae (en anglès), pràcticament l'únic lloc de Hokkaido que conserva vestigis del passat feudal. El castell (en anglès) és una reproducció de l'original, construït el 1854 i destruït en acabar l'era medieval el 1868, excepte la porta principal.

Hakodate és una de les principals terminals dels transbordadors que van i venen de Honshu, i també una de les ciutats més interessants de la prefectura. Cap altra compta amb tants edificis i records dels períodes Meiji i Taisho. Al centre de la ciutat s'hi troba Goryokaku (en anglès), una fortalessa d'estil occidental acabada el 1864. El seu disseny no és habitual al Japó sobre tot per la planta amb forma d'estrella de cinc puntes que permetia als defensors escombrar a l'enemic amb foc creuat. No queda res de l'interior del castell peró hi ha un museu amb relíquies de batalles. En l'actualitat la zona del fort s'ha convertit en el Parc de Goryokaku-koen, amb uns 4.000 cirerers, que quan floreixen a finals d'abril fan que l'escala a Hakodate mereixi la pena. Una visita que no es poden perdre és el mercat matinal de peix i verdures "Asa-ichi", que en realitat és alguna cosa més que un mercat de 400 tendes en les que es ven de tot, des de crancs a garotes, des d'espàrrecs a cireres. Els restaurants de tallarines, oberts ja per l'esmorzar, són famosos per les sopes de marisc. Aquest mercat obre sobre les 4.00 hores del matí amb la venda de les captures de la nit i tanca a primera hora de la tarda, encara que hi ha parades que continuen obertes fins més tard.

El cap Esan-misaki, a uns 60 km de la ciutat és apreciat pels dos cims volcànics que es cobreixen de azalees i plantes alpines a finals de primavera i durant l'estiu.